Internet ha posat a prova la capacitat, habilitat
i imaginació comunicativa dels individus per interrelacionar-se. En aquest
entramat de relacions humanes i tecnològiques l'hipertext s'erigeix com
l'element bàsic, doncs en el seu fons i forma objectiva a la virtualitat,
transformant la visió que tradicionalment ens forgem sobre els textos i
llenguatges emprats.
Actualment vivim en una societat on la circulació
i ús de la informació i el coneixement, obliga al comunicador mediàtic a jugar
un paper determinat dins d'una arquitectura soci-laboral basada en canvis
tecnològics que intenten establir-se com l'arbitrari legítim [1] que suplanti a aquells paradigmes que es van
quedant obsolets.
La possibilitat de l'usuari per regenerar,
rellegir i recrear teixits hipertextuals, dóna origen a una activitat particular
entre ell i el mitjà construit […] su relación interna, su vida autónoma, su aura
semántica lo relaciona también con otros contextos […] que nos hace ser lo que
somos […] Aquí no es ya la unidad del texto lo que está en juego sino la
construcción del yo[…] [2]. Les pàgines d'Internet i l'ús que se'ls dóna
reflecteixen indicis sobre l'estructura i composició de capital cultural que és
important per a cada grup virtual. Fins i tot poden apreciar-se les diferents
posicions que ocupen els usuaris de la xarxa en l'espai social i les
distincions entre ells, així com el tipus d’habitus […] pueden percibirse empíricamente bajo la forma de
regularidades asociadas a un entorno socialmente estructurado, producen habitus,
sistema de disposiciones estructuradas predispuestas a funcionar como estructuras,
es decir como principios de generación y estructuración de prácticas y
representaciones que pueden ser objetivamente reguladas y regulares sin ser
para nada producto de obediencia a reglas […] [3] que reprodueixen socialment mitjançant la
conformació d'hipertexts. Cada lloc a la xarxa genera un tipus d’habitus
d'acord a les condicions socioculturals que ho caracteritzen i a les pràctiques
que es deriven del seu compliment.
Els habitus, seguint a Bourdieu, donen origen a
pràctiques diferents tals com l'ús que li donen a la plataforma tecnològica;
l'ús social que se li dóna a la informació que es posa en joc a la disposició
de qualsevol usuari; la interacció que es propicia entre els integrants del
grup mitjançant el xat per exemple; el llenguatge que s'empra, entre uns
altres. De tal forma que els llocs en Internet expressen principis de
classificació que poden interpretar-se com a principis de divisió de diferents habitus.
3 comentarios:
Com ens comunicarem d´aquí uns decenis?? espero que la hipertextualitat no acabi amb el fet de la socilaització...
Crec que el més interessant de la hipertextualitat és aquesta característica que tu remarques de poder regenerador, relector i recreador de l'usuari. Poder de desjerarquitzar les antigues jerarquies del coneixement. Poder per que algú demostri el seu coneixement sense haver d'estar emparat en una institució i.e: una capcelera periòdica o una universitat.
Tots els canvis solen ser complicats, però ens hi adaptem com podem, en la mesura de les nostres possibilitats i interessos.
Cada comunitat utilitza la tecnologia segons l'ús i el servei que li vol donar. Segurament encara queden comunitats que ni saben ni sabrien què fer d'enginys com els ordinadors o les pàgines digitals.
En qualsevol cas, crec que la tecnologia respon sempre a les necessitats de les societats. Així, a les nostres, que han evolucionat tant en coneixements i història, ens ha calgut trobar nous mitjans per emmagatzemar tot el coneixement i les pràctiques humanes en un mínim d'espai possible, manejables i de fàcil transport.
Tota la ciència ficció, si hi pensem, s'ha fet realitat amb el temps. A mi sempre se'm planteja la pregunta de: què hi ha darrera de l'avenç tecnològic, i com es contempla el seu futur?.
Dolors Isern
Publicar un comentario