ANÀLOGIC VERSUS DIGITAL

Amb  l'avanç de la  tecnologia el món  digital  ha  guanyat  no  només en les comunicacions, sinó que ens ofereix àmplies possibilitats per solucionar els problemes d'emmagatzematge, procés i recuperació de la documentació en les unitats d'informació, així com l'optimització de la gestió dels documents .

         No obstant això,  hem de tenir en compte que el digital i l'analògic no s'aïllen, sinó que coincideixen i es complementen. Els fluxos electrònics del món digital que han desbancat a les formes de fer del vell món analògic en l'àmbit de la informació, no substitueixen als invariables fluxos del món físic en els quals la matèria no es pot codificar en bytes. Amb la revolució digital els mitjans de comunicació de masses tradicionals s'incorporen a les noves tecnologies i canvien la seva presentació en suport paper: premsa, cartells, fotografia,  propaganda,...  per la seva presentació en la pantalla dels nostres ordinadors. El ciberespai es constitueix com un nou espai de comunicació social on els mass media volen seguir exercint el seu poder. Allí conflueixen tots els mitjans convertits en dades d'informació per servir la "realitat sensible a domicili", com augurava Paul Válery ^[1] 

WEBLOCS

La facilitat d'ús de les eines necessàries per a la seva confecció i publicació ha afavorit que els servidors de bitàcoles (Blogger, Blogalia, Blogspot…) comptin amb un gran nombre d'usuaris. Conscients d'aquest fenomen i del seu creixement imparable, molts mitjans de qualitat online han començat també a oferir serveis de publicació de weblocs (anomenats també bitàcoles) presenten un nou model de relació amb un mateix, amb altres i amb el món informatiu. La interacció o el modus de la web participativa també anomenada web 2.0 presenta la característica que passem de consultar a publicar, i darrerament a compartir. Tot el ventall de programes disponibles i aplicacions se´ls anomena el programari social.

Amb una fi marcadament estratègica, augmenta el nombre de mitjans decidits a incloure seccions basades en aquest gènere, la qual cosa suposa una primera aproximació del periodisme a l'univers de la blogosfera i a les opcions comunicatives que pot oferir tant per a la seva pràctica, com per induir a una major proximitat amb el públic

ANÀLISI LEXICOMÈTRIC

A l’hora de triar si política o feminisme, m’he decantat pel feminisme  perquè vaig fer el semestre passat l’assignatura de seminari A i em va donar una perspectiva de transversalitat que fins aleshores no l’havia tingut en tot el seu context i que em va donar més arguments per defensar el paper que li correspon a la dona. Després d’una cerca exhaustiva, però molt exhaustiva, al final vaig escollir el bloc http://entregrietas.wordpress.com/   bloc que va néixer al desembre del 2012  amb una activitat  i empenta que,  tal i com diu en el seu projecte [...]es un proyecto de activismo [...] que usa la red para explorar la realidad y visibilizar en nuestras cotidianidades como el genero atraviesa nuestras vidas [...]es pot definir com totalment reindivicatiu.

Llegint aquest primer  article i sobretot aquest segon  article  m'he recordat d'aquests llibres.

A vegades sobren les paraules...

LLENGUATGE E INTERNET

En El llenguatge i Internet (2001), David Crystal fa una reflexió i anàlisis sobre el llenguatge emprat en internet, basant-se en quatre contextos: l'e-mail, els xats, els mons virtuals i la web en general, , així com el futur lingüístic d'Internet. 

M. Bañón Hernández, comenta que Crystal [...] es un defensor de las particularidades discursivas y semióticas generadas por el nuevo medio; por eso habla también de variedades comunicativas a partir del marco ofrecido por los distintos géneros: correo electrónico, chat, realidad virtual o www. [...] [1] L'objectiu és determinar les característiques del llenguatge en cadascun d'ells per establir les semblances i les diferències; però, a més pretén aprofundir en la manera en la qual la innovació i el llenguatge s'adapten a les noves necessitats, així com el predomini de l’àngles sobre la resta de llengües en el mon, afavorit per Internet.

[…] El documento hipertexto se presenta, por ello, como un nuevo género, más universal que los precedentes en cuanto a su ac­cesibilidad a los conocimientos y más flexible, en la medida en lo que pue­de responder mejor a las necesidades reales de los aprendientes […] [1]

L'hipertext és una organització del coneixement en una espècie de xarxa complexa al voltant d'un cercle on des de qualsevol punt d’informació et pots dirigir a la resta segons el criteri de selecció que s’utilitzi. Això significa que els coneixements han de ser estructurats en petits nodes d'informació definits i estar vinculats i hipervinculats entre ells perquè permetin la navegació [2]  . Aquesta forma hipertextual d'organitzar el coneixement correspon a una forma on tot està interrelacionat, suposant un nou paradigma en la forma d'escriure els textos així com de concebre i expressar la realitat, [3]    deixant de costat la informàtica, ja que aquesta solament és el suport tècnic (per exemple podem posar una informació i veure-la a través de la pantalla d'un ordinador, d'una tablet, ipod o qualsevol altre instrument informàtic, però sempre serà la mateixa informació). [4]

---

[1] Séré, A. (2003) "El documento hipertexto en el Discurso de transmisión de los conocimientos". En C. López Alonso y A. Séré (eds) Nuevos géneros discursivos: los textos electrónicos.Madrid. Biblioteca Nueva.   p. 130

[2] Ibídem p. 127

[3] Ibídem p. 128

[4] Ibídem p. 127