Amb l'avanç
de la tecnologia el món digital ha guanyat no
només en les comunicacions, sinó que ens ofereix àmplies
possibilitats per solucionar els problemes d'emmagatzematge, procés i
recuperació de la documentació en les unitats d'informació, així com
l'optimització de la gestió dels documents .
No
obstant això, hem de tenir en compte que el digital i l'analògic no
s'aïllen, sinó que coincideixen i es complementen. Els fluxos electrònics del
món digital que han desbancat a les formes de fer del vell món analògic en
l'àmbit de la informació, no substitueixen als invariables fluxos del món físic
en els quals la matèria no es pot codificar en bytes. Amb la revolució digital els mitjans de comunicació
de masses tradicionals s'incorporen a les noves tecnologies i canvien la seva
presentació en suport paper: premsa, cartells, fotografia,
propaganda,... per la seva presentació en la pantalla dels nostres
ordinadors. El ciberespai es constitueix com un nou espai de comunicació social
on els mass media volen seguir exercint el seu poder. Allí conflueixen tots els
mitjans convertits en dades d'informació per servir la "realitat sensible
a domicili", com augurava Paul Válery [1]
Però encara no s'ha aconseguit reemplaçar en forma total al senyal
analògic, ja que està present en alguna cosa tan natural com és la veu humana i
crec que ens trobarem en un món on la veu humana ampliarà el seu camp d'acció i
anirà reemplaçant els diferents dispositius d'entrada mecànics, i les ordres
per a execució de treballs, no seran escrites sinó orals, d'aquí que sóc de
l'opinió que es pot parlar de societat digital però com a individus seguirem
essent analògics.
Tal i com comenta José Saramago [2] “Las
palabras son sólo piedras puestas atravesando la corriente de un río. Si están
allí es para que podamos llegar al otro margen, el otro margen es lo que
importa” si
utililtzem aquesta metàfora en el nostre cas podriem dir que es pot referir al
pas de l’analògic al digital?
[1] Valery, P. Pièces sur l’art. La conquista de la
ubicuité, cit. en Reanud,
A. Comprender la imagen
hoy. Nuevas Imágenes, nuevo régimen de lo Visible, nuevo Imaginario, en
Videoculturas de fin de Siglo, A.A.V.V., Cátedra, Madrid, 1990. En
linea: http://www.redalyc.org/pdf/181/18101008.pdf
[...]En 1934, Paul Valèry también intuía:
"Como el agua, como el gas, como la corriente eléctrica vienen desde lejos
hasta nuestras moradas para satisfacer nuestras necesidades, mediante un
esfuerzo casi nulo, así seremos alimentados por imágenes visivas o auditivas,
que nacerán y se desvanecerán al mínimo gesto, casi con una seña... No sé si un
filósofo ha soñado alguna vez con una sociedad para la distribución de la
Realidad sensible a domicilio". El siglo que intuía Valèry era el siglo de
la Comunicación.[...]
[2] Saramago, J. (2003) La caverna. Edit. Alfaguara.
Madrid p. 85
4 comentarios:
Jesús, interesant reflexió, però quin és el significat d'analògic que defenses en l'article quan comentes que l'home és analògic?
Salut,
Andreu.
Bona tarda
Es des d’una vessant de la informació. Tal i com ja he esmentat la veu de l’home es analògica però també ho es fer senyals amb la mà d’aturar a persones o que continuïn (en aquest cas el digital seria el semàfor) per això dic que “els individus seguirem essent analògics”
Salutacions i gràcies pel teu interès
Des del teu punt de vista, és cert que l’home continuarà essent analògic, però crec que en un futur no gaire llunyà, les nostres accions seran digitals. L’exemple que poses, aturar a persones amb la mà o fer el senyal de continuar... pensa en les noves consoles que capten el nostre moviment i ho transformen en senyals digitals que son les que activen les accions en el joc de torn que es mostra a la pantalla...
Suposo tenim una part analògica i una part numèrica
El nostre cervell està programat per un conjunt d’instruccions, com els ordinadors numèrics, però les anem modificant al llarg de la nostra vida segons les experiències personals que vivim. Som ordinadors analògics més perfectes que els ordinadors numèrics més perfectes que coneixem.
Però també som numèrics doncs som lògics, raonem , tenim un esperit matemàtic innat i això ens permet analitzar sistemàticament el món, classificar-lo i entendre’l, crear sistemes de lleis, planificar estructures complexes
El que no sé quina part es més forta en nosaltres,si l’analògica o la numèrica.
Publicar un comentario