[...]La dimensión
pública del Estado, cuando no es atravesada por la participación de los
ciudadanos, ya no puede ser considerada legítima[...] [1]
El manifest del 15-M, denominat Democràcia Real Ja! mostra la preocupació i indignació pel panorama
polític, econòmic i social actual, marcat per la corrupció política, econòmica
i empresarial, Aquest moviment format arran del maig de 2011 amb una sèrie de
protestes amb la finalitat de promoure una democràcia més participativa i
allunyada del domini de bancs i corporacions (des del meu punt de vista,
vulguem o no, estem sota un sistema polític, que amb l’adjectiu de democràtic,
sustenta una realitat bipartidista) volen transmetre el rebuig amb el vot; “No
els votis” on desenvolupa un discurs en contra d’aquest bipartidisme, per una
llei electoral diferent que afavoreixi el pluralisme i l'equitat, (la
ciutadania no va a les urnes, per tant el sistema acaba viciat i la presa de
decisions en mans d’uns quants amb qui la gran majoria - que no ha votat - no
es sent identificada) a més d'altres mesures per millorar el sistema democràtic
El moviment va començar a organitzar-se després de
l'establiment de centenars d'acampades a les places de la majoria de les ciutats
espanyoles i es va acabar convertint en una revolució social a través
d'Internet i les xarxes socials. El reclam més gran ha estat sens dubte la
capacitat de convocatòria i seguiment. Un exemple d'això seria la televisió
Al-Jazeera, que va detectar de forma primerenca el malestar social expressat en
Internet abans de l'anomenada ‘Primavera àrab'. A més, durant les protestes a
Tunísia i Egipte completava les seves informacions convencionals amb altres
procedents de les xarxes socials; de tal manera que el tràfic del seu web va
augmentar considerablement (facebook, Myspace, Youtube,...) i la major part procedia de Twitter [2]
Són molts els que qualifiquen de gairebé instantani la
forma de propagació de la informació i de convocatòria d’actes en relació al
moviment. Malgrat la divisòria digital [3] a la qual
està sotmesa la societat global, els països més desenvolupats han fet
d’Internet un mitjà de vida, un sistema de comunicació. Avui en dia el disposar
d’un terminal (ordinador, mòbil, Aipod, etc.) és relativament accessible.
L’ús de noves tecnologíes ens ha permès no tan sols guanyar en rapidesa,
sinó també en participació i això permet la possibilitat de fer participar una
gran quantitat de gent mitjançant la creació d’una plataforma oberta per tal de
canalitzar i difondre propostes viables per presentar-les davant de les
corresponents institucions (polítiques, administratives, socials, etc.)[4] així com la interacció entre membres d’un i
altres moviments afins.
Ignorat i
desligitimat per bona part de la premsa i la classe política el 15M ha estat
‘normalitzat’ dins la societat espanyola com un moviment més que reprèn el seu
interès quan una convocatòria assenyalada aconsegueix aplegar una quantitat
rellevant de persones, i tot i que és cert que molts mitjans o programes han
tractat de minimitzar els efectes del 15-M, mostrant únicament el sector més
radical dels indignats, d’altres han mostrat imatges fidedignes de les
mobilitzacions així com una manifesta simpatia cap un moviment que no és altra
cosa que l’expressió del malestar de la ciutadania en uns temps difícils.
I malgrat de com estem i en sentim, la crítica també
ha de tenir cabuda en una democràcia real.
[1] Text de Negri y Hardt. Pdf Material UOC
[2] Revista número 89 - Octubre - Diciembre 2011 en línia: http://sociedadinformacion.fundacion.telefonica.com/DYC/TELOS/REVISTA/Dossier/DetalleArtculoTELOS_89TELOS_DOSSIER2/seccion=1266&idioma=es_ES&id=2011102410330001&activo=6.do#
[3] Castells, M. (2001). La Galaxia Internet.
Barcelona: PLaza y Janés, p. 275.
[4] Texto Indignats. Pdf Material UOC.
pag. 29
4 comentarios:
Deia l'altre dia Gregorio Morán que el problema del periodisme no són pas les noves tecnologies sinó que és la por als poders establerts. Quanta raó té! A veure si la possibilitat de no intermediació que proporciona la xarxa serveix perquè responguin a qui de veritat importa: els lectors.
Les xarxes socials tenen una capacitat de convocatòria molt important. Les notícies s'hi publiquen tan ràpidament que no hi ha cap mitjà que hi pugui competir,a més, el material informatiu acostuma a ser de primera mà. Al quart poder li ha sortit un gran competidor,ja no són els únics que informen i formen opinió.
Participació, crec que aquesta és una paraula clau de la incidència de les xarxes socials en aquests moviments. Uns moviments que neixen amb una lògica participativa i reivindiquen democràcia més participativa. I això entra en una contradicció clara amb la manera de fer política actualment.
Ja hem vist un altre ús de la tecnologia: fer una roda de premsa amb una pantalla de plasma i sense preguntes.
Lorenzo
És molt cert, que les xarxes socials han esdevingut un element revolucionari o mobilitzador molt important. Però açò caldria mirar-ho amb lupaa, ja que possiblement tingui aquesta mateixa capacitat, però en una direcció contrària. I això és perillós, vull dir, podria posar d'acord de sobte a moltíssima gent per una causa horrible...aques t és el perill.
Marc Vidal Pérez
Humanitats
mvidalpere@uoc.edu
Publicar un comentario