[...]Wikileaks es un servicio público internacional; nos especializamos
en permitir a periodistas o informantes que han sido censurados a presentar sus
materiales al público[...] J.Assange
Des
del seu origen, la comunitat d'usuaris que va donar vida a internet, van
difondre la idea que aquesta donaria pas a una democràcia electrònica. Aquesta
promesa democràtica tenia com a referència Estats Units, es va partir de la
idea de multiplicar el coneixement i la lliure circulació de dades, emparats en
l'anonimat i sobretot en què la censura no tendria cabuda.
I
sota aquest prisma va néixer Wikileaks, i com s’indica en la seva pròpia web [...]allí donde hay falta de
libertad y donde la injusticia está anclada en la ley, hay lugar desde un punto
de vista ético para la desobediencia civil. Allí donde el simple hecho de
distribuir información pueda contribuir a poner en un aprieto a un régimen
autoritario o a poner en evidendia un crimen, nosotros reconocemos el derecho,
e incluso el deber, de llevarlo a cabo[...] [1]
El
cas Wikileaks va posar en discussió en l'esfera pública qüestions vinculades a
l'exercici de la llibertat d'expressió i el dret a la informació. Moltes
tensions ja evidenciades en anys anteriors en quant a la regulació d'internet,
els problemes de jurisdicció vinculats amb suposats delictes comeses a través
de la web i les restriccions imposades pels governs en l'accés a informació
pública, van adquirir a partir d’aquest escàndol una important rellevància.
En aquest sentit Estats
Units que sosté una política informàtica de lliure accés a la informació
pública, argumenta i justifica qualsevol acció per retenir la publicació o
castigar als responsables de la seva difusió, passen de ser periodistes o
ciutadans interessats en la cosa pública a espies argumentant principalment la
defensa de la seguretat nacional. Pero
qui espia a qui ?? J. Assange considera que EEUU és el primer espia del mon
segons aquesta entrevista.
És
curiós que així com a Anglaterra i altres paisos d'Europa hi ha una llei que
regula el secret d'informació pública, als Estats Units no hi ha. No
obstant això l'apliquen (em recorda la película d’Alguns homes bons on surt a relluir l'argument del CÒDIC
VERMELL -norma no escrita
però si obeïda pels marins i que consisteix en un càstig que serveix com a
exemple pels demes membres, argumentant la seguretat nacional-) i que ocasiona
encara més restriccions que si estigués regulada –potser per això no ho està–
d'aquí que la més gran filtració de documents secrets oficials, tal com alguns
mitjans van nominar a l’escandol de Wikileaks sigui una mena
d’advertència per tots aquells “wikileads” escampats per les xarxes socials i a
la seva vegada vulgui ser un càstig per als seus membres.
Les últimes revelacions del
lloc Wikileaks han posat a la comunitat internacional, a la diplomàcia, al
govern dels Estats Units i al periodisme mateix en un estat de debat, alerta i
consternació segons Noam Chomsky: “Si Wikileaks hubiera puesto los cables solo en Internet, el
público general no se habría enterado” llegir article
5 comentarios:
En un país tan democràtic com els Estats Units, s’han fet moltes bestieses en nom de la “seguretat nacional”, tant ara com en el passat. Tots sabem que aquesta “seguretat nacional” no és altra que la de les seves elits governants i econòmiques, i que mai han tingut cap mirament a l’hora d’emprendre qualsevol acció legal o il•legal per a salvaguardar-la.
Hola Jesús.
Acabo de descubrir el teu bloc i passo a penjar el meu comentari.
la galaxia Internet ha posat al nostre abast una munió de serveis i possibilitats de comunicació. Tots ells tenen el seu rol social i han revolucionat el món de la cultura, l'art, la tècnica, les ciències i la comunicació. Eines com les que anomenmes Wikileaks, són autèntics móns desconeguts que anem troban al nostre pas per la xarxa. seguirem comunicant-nos hipertextualment salut
J. Mèlich
hola de nou. M'he descuidad de dir-te que el teu bloc té un disseny i un estil molt acceptable així com també el contingut.
Mèlich
Hola
Espanya no és tampoc un clar exemple de transparencia. Es dels pocs païssos a europa sense una llei de transparencia, i la que s´està dissenyant, no és realment un exemple de claredat i d´informació a la societat, si més no, tot el contrari.
Fa por pensar perquè els poderosos no volen que la gent sàpigua el que fan.....
Internet pot posar en boca de tothom de manera immediata moltes informacions, esdeveniments, successos i en general, coses amb poca o molta transcendència social. Si bé és cert que sovint allò que es fa públic és de manera voluntària,els famosos wikileacks que van evidenciar certes pràctiques del govern americà arreu del món, son un exemple d’allò que és fa famós a la xarxa i els propietaris dels quals no ho han fet interessadament.
Publicar un comentario