M. Bañón Hernández, comenta que Crystal [...] es un defensor de
las particularidades discursivas y semióticas generadas por el nuevo medio; por
eso habla también de variedades comunicativas a partir del marco ofrecido por
los distintos géneros: correo electrónico, chat, realidad virtual o www. [...] [1] L'objectiu és determinar les característiques del
llenguatge en cadascun d'ells per establir les semblances i les diferències;
però, a més pretén aprofundir en la manera en la qual la innovació i el
llenguatge s'adapten a les noves necessitats, així com el predomini de l’àngles
sobre la resta de llengües en el mon, afavorit per Internet.
De fet, a l’apartat del mitjà de la ciberhabla,
l'autor aprofundeix en les característiques concretes de la comunicació a
través d'internet. A l'inici del capítol planteja qüestions sobre les
característiques del que es denomina com a ciberparla (netspeak).[2] Una
de les qüestions és si la ciberparla s'assembla més al llenguatge oral o al
llenguatge escrit, exposant una taula comparativa de les dues modalitats
atenent a aspectes de possibilitat de correcció, durada, limitacions… per, a
continuació, exposar les raons per les quals s'ha de considerar més propera a
algun dels dos camps
Entre els arguments que la separen de la llengua
oral estan la manca de tots els elements no lingüístics com el parallenguatge [3] i
la prosòdia [4] així com
la impossibilitat de veure la reacció de l’altre individu a mesura que l'emissor
enuncia el missatge. Quant als trets que la separen del llenguatge escrit ens
trobem que la ciberparla no respon a les estructures tradicionals de la llengua
escrita i que la rapidesa amb la qual s'escriu, per exemple en els grups de
xat, determina que no es pugui corregir el que s'escriu abans que el receptor
ho llegeixi
L'autor considera que la ciberparla comparteix
més trets amb el llenguatge escrit que amb la llengua oral, encara que també es
veu fortament influïda per ella. D. Crystal defensa que la ciberparla és un
altre mitjà, és més que una barreja de característiques d'una i una altra modalitat,
constitueix [...] una autentica varietat lingüística [...] [5].
Per tant, juntament
al llenguatge oral, escrit i gestual s’ha d’afegir el llenguatge mitjançant
ordinadors.[6] Parlem d'un "nou llenguatge" perquè es
tracta d'un ús específic que fem en les nostres comunicacions digitals. No
obstant això, no s'ha de confondre amb una llengua més, com l'espanyol,
l'anglès o el francès. El llenguatge posseeix varietats socials i culturals,
sigui el que sigui el seu mitjà de transmissió (fins i tot dins de la xarxa no
és comuniquen igual uns adolescents intercanviant missatges que un investigador
publicant la seva tesi).
[1]
Bañon Hernandez, M
(2002) El lenguaje e Internet. David
Crystal. Revista de Investigación Linguísitca nº 2 Vol. V p. 176 En línea http://revistas.um.es/ril/article/view/5501/5361
[2] Crystal, D. (2001) El Lenguaje e internet pdf 1 Material UOC p. 38
[3] El paralenguaje es donde se hace énfasis al
componente vocal de un discurso, una vez que le hemos eliminado su contenido. No es importante el qué se dice, sino el cómo se dice.
Dentro del paralenguaje se encuentra el volumen de la voz, la entonación, el ritmo, las pausas. En línia http://es.wikipedia.org/wiki/Paralenguaje
[4] La prosodia es una rama de la lingüística que analiza y
representa formalmente aquellos elementos de la expresión oral, tales como el acento, los tonos y la entonación. En línia http://es.wikipedia.org/wiki/Prosodia
[5] Crystal,
D. (2001) El Lenguaje e internet pdf 1 Material UOC pag. 110
[6]
Crystal, D.
(2001) El Lenguaje e internet pdf 2 Material UOC
pag. 273
4 comentarios:
Penso que el terme llenguatge significa moltes maneres de comunicar-se. Com bé dius pot ser oral, escrit, gestual, però també pot ser digital. Els usuaris usen formes d'expressió per enviar senyals de pensament, d'emocions, de nivell cultural...
Potser amb el temps aquest llenguatge es codificarà de tal manera que esdevindrà una llengua. Potser una llengua universal i els antics codis lingüístics desapareixeran com a passat amb moltes llengües que han quedat en desús. penso que llengua i llenguatge signifiquen coses diferents, encara que segurament una sigui conseqüència de l'altra.
Dolors Isern
Molt bona síntesi. Estic d'acord que l'anomenada ciberparla és possible que representi una autèntica varietat linguística de la llengua tal i com ho podria ser un dialecte. Reconec però que no estic molt immers en aquest món i per a mi ve tot de nou. Tanmateix em resulta un llenguatge d'una frescor i una creativitat molt suggerents. Potser la única pega que hi veig a tot plegat és cóm afectarà el fet d'adaptar les tecnologies a les llengües minoritàries.
Ferran
Hola Jesus, bona recensió. De totes maneres, des del meu punt de vista, sóc bastant escèptic pel que fa al sorgiment d'un nou llenguatge, diguem-ne adaptat al món digital. De fet, espero que no. Sóc més del parer dels optimistes qui esperen algun dia comprobar com el peix gran no és menja sempre el petit, i la globalització, i qui diu globalització, diu també Internet, es democratitza.
Una abraçada,
Josep Gonzàlez
A mi allò que sempre m’ha fet una mica de por és que l’escriptura ràpida (sense accents, amb abreviatures, emoticones...) que utilitzem en xats, messenger, twitter, etc. acabes per deteriorar el llenguatge i la llengua. Ara bé, aquests dies m’estic donant compte que els bloggers solen respectar les regles ortogràfiques, gramaticals i sintàctiques; de fet, en nombroses ocasions generen discursos prou rics i interessants. Així que suposo que de la mateixa manera que som capaços d’utilitzar diversos registres depenent del context en que ens trobem, també serem capaços d’adaptar-nos al mitjà que utilitzem.
No sé si m’explicat bé o m’he envolicat massa...
Publicar un comentario